Un reactor nuclear o central nuclear són unes instal·lacions dissenyades per a produir energia a partir de la reacció en cadena de fissió nuclear o fusió nuclear iniciada, controlada, i sostinguda de forma controlada.
Si bé el terme “reactor nuclear” pot fer referència a un reactor de fusió, aquest mot normalment s’usa per designar un aparell de fissió nuclear. El primer reactor nuclear va ser dissenyat i posat en marxa pel premi Nobel de Física Enrico Fermi sota les grades del camp de rugbi de la Universitat de Chicago el 2 de desembre de 1942.
Esquema de funcionament d’un reactor refrigerat per aigua a pressió.
- El vas del reactor és un recipient d’acer pur que conté una font de neutrons, per poder iniciar la reacció en cadena i el combustible nuclear, com ara l’urani, l’urani enriquit i el plutoni.
- El moderador té la funció de reduir la velocitat dels neutrons emesos en les reaccions de fissió, per assegurar el seu impacte amb altres àtoms fissionables i mantenir la reacció. Es sol utilitzar aigua i grafit.
- Les barres de control estan formades per materials que absorbeixen neutrons i la seva funció és regular el nombre de fissions que es produeixen a l’interior del reactor. Quan aquestes estan totalment introduïdes, la reacció en cadena s’atura. El reactor té un sistema de control de temperatura que actua sobre el posicionador de les barres de control. Les barres de control estan fabricades amb aleacions de bor, cadmi i hafni
- El refrigerant evita el sobreescalfament del reactor i transporta la calor generada al grup turbina-alternador. Els refrigerants poden ser líquids com l’aigua, el sodi i el potassi, o gasosos com el diòxid de carboni, l’heli, l’hidrogen i el nitrogen.
Centrals Eco's 
